Trobada de kailasheres

Nenes... em sembla que ho tenim magre per a trobar-nos totes juntes. La Marga no pot el cap de setmana del 20 i a la Maria i l'Anna no els va bé el del 27. Així que de totes maneres farem alguna sortida entre el 27 i el 30, més o menys, aviam qui s'hi apunta! Hem pensat de fer una mica d'esquí de muntanya. Jo m'hauria de posar al dia amb un cimet fàcil. Me'n moro de ganes!!!!! Proposo també un dia de fons... a menys que abans de Nadal no m'hagi saturat o no hi hagi neu: necessito patinar una mica! Podriem aprofitar i fer un soparet a casa, a Aixirivall, per a començar a parlar del viatge i mirar de sol·lucionar els nostres problemes amb el blog. Què en dieu?

Definitivament: la tecnologia és el nostre punt feble i no la nostra debilitat

Hola, hola, hola.... si...si...provant... si
No hi ha manera. Haurem de fer un curset col·lectiu per a que us llenceu a utilitzar el blog. La Marga ha escrit un missatge, però es veu que no se'n surt i ho ha fet per email. La Marta i la Maria han contestat, així que ho penjo al blog.

MARGA

Hola nenes guapes,

Definitivament no m’en surto amb el blog. Kets, algún dia ja ho saps…..em fas un cursillo.

Només dir-vos que dissabte l’anna i jo vam fer un pic de la sal a andorra amb esquís. O sigui, ja hem començat els entrenos.

També ens vam anar a firar a la súper botiga de la marta. Xulíssima.

A mi el 20-21 de desembre em va bé fer alguna activitat, però tant per tant, amb la neu que hi ha podriem fer algún piquet amb esquís…… vosaltres mateixes, jo m’adapto.

Un petó. Tinc moltes ganes de veure’us.

Marga

LA MARTA RESPON

Hola!!

Si preferiu anar a fer un piquet, a mi també m'està molt bé. Hagués pogut fer el pic de la sal amb vosaltres dissabte, l'Oriol em va trucar. Però tenia una sortida familiar. Volíem anar a fora pista per Rialb però les meves germanes es van rajar!! Varem anar a Creussans a Arcalís.

Com vulgueu, jo també m'adapto.

Un petó,

Marta

I LA MARIA!!!!! PER FI DÓNA SENYALS DE VIDA!!!!!!

Ai, no m'espanteu he maques amb tant d'entreno! que jo no he fet mai
esquí de muntanya! però no teniem que anar agenollades? Aviseu-me perque
m'han fet un programa especial al gimnàs i ja estic conseguint
descarregar els nens a l'escola cada dia i deixar-los a les files i
pujar tres trams d'escales de 15 glaons cada una, de genolls! per nadal
espero haver aconseguit poder arribar al kiosk d'una tirada, bueno, ja
em direu....

I ARA TORNO A SER JO...
Maria, no pateixis, per final de curs hem previst uns entrenaments d'allò que fan els tibetans d'agenollar-se, estirar-se, tocar amb el cap a terra, aixecar-se i donar tres passes per tornar-se a agenollar, estirar, tocar de cap a terra... Al gimnàs et poden fer el programa per no tenir agulletes i desenvolupar durícies als genolls. Després, això de l'esquí de muntanya et semblarà una passejada. Per cert... jo deu fer uns 20 anys que no em calço els esquís de muntanya, però MAI POR, si hem de patir... patirem...

M'hi apunto

M'apunto a l'esquí de fons a Tuixent!!!! L'any passat no va haver-hi neu suficient i encara tinc els esquís nous, per a estrenar!!!! TINC MONO.

Ja puc escriure al blog!

Ei nenes! Començant a pensar el que es podria fer a desembre proposo dos activitats:
Podríem fer esqui de muntanya o raquetes i anar a dormir a un refugi a Andorra. Com que els refugis no són guardats a Andorra segur que patirem fred a no ser de trobar-ne un guardat.
O bé podríem anar a la Cerdanya o algun lloc a prop d'Andorra a on hi hagi pistes de esqui de fons i es pot fer raquetes també. Allà segurament trobem un refugi o casa rural. Ja he començat a mirar i hi ha varies opcions. Nosaltres tenim una casa arreglada a Fórnols al cadi a prop de la estació de esqui de fons de Tuixent. No hi ha mobles pero hi ha una cuina i lavabos. Podria ser xulo.

Aviam que us sembla aixo!!

Més presentacions

Una col·laboradora m'ha enviat una foto que no puc deixar de penjar. No en tenim cap dubte... La Maria és la més Glamourosa de totes. Nenes... ens hem de posar a l'alçada!

La Marta també està connectadaaaaa!

Com a foto del perfil m'agradava més la del yack, però com que surt petita, no es veu la Marta, així que us en poso una de més gran, que es vegi bé.

Primera trobada de kailasheres

Agafeu l'agenda!!!!!! De bon matí ens hem posat a barrinar, amb la Marga i hem pensat que ja és hora de posar fil a l'agulla i començar a bellugar. Us proposem que ens trobem el cap de setmana del 20-21 de desembre a Andorra, per acabar de coneixer-nos, planificar una mica el viatge, i fer alguna cosa (a part d'un sopar, és clar). S'admeten suggeriments. Ja anireu dient si us va bé...

!!!!!cap al kailash, falta gent!!!!!!

hola noies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! finalment ho hem aconseguit, ens ha costat pero hem pogut entrar.
estic poc inspirada, només us volia saludar.
Ens ho passarem !!!!!!!xupi!!!!!!!!!!!!!!!!!

Reprenem el bloc

Tornem a començar amb el bloc, aviam si us animeu a escriure! Ja heu comprat les xiruques????

Desde la ciutat eterna...

I uns dies a Roma no fan mai mal. Si el Kailash és el lloc més sagrat de l'Asia, Roma no es queda curta. Aprofito per comprar alguns llibres sobre el Tibet. N'hi ha molts i fan molt bona pinta, aixi que ja us en faré cinc cèntims. La meva dificultat principal és intentar posar alguns accents utilitzant un teclat italià. He perdut la pràctica.

Comencem a pensar en l'itinerari...

Bones... Us havia promès que el proper rotllo era per l'itinerari, així que continuant una mica en la línia de l'email que us he enviat, voldria fer-vos cinc cèntims de com s'ha anat perfilant l'opció que proposo per plantar-nos al peu del Kailash i començar la Kora.

Amb la Marta i l'Ester havíem començat a mirar seriosament les possibilitats d'aquest trekking i havíem demanat al Steve Webster una proposta. La proposta del Steve (com la de la majoria d'agències) és la de volar de Kathmandù a Lhasa i, després d'aclimatar uns dos o tres dies, enfilar la pujada amb cotxe fins Darchen, on comença la kora. Aquest viatge en cotxe és d'uns 6 dies, si no recordo malament. Des Darchen es dóna la volta al kailash en uns tres dies i, després es tornaria a baixar, en cotxe, passant pel Manasarovar fins Kathmandu. Són 6 dies més de cotxe.

Total... Que fent càlculs dels fàcils són 12 dies de cotxe, 3 parades a Lhasa i 4 a Kathmandu per acabar caminant només 3 dies. I això no ens agrada, no???????

Així que posades a complicar-nos la vida, i sota les indicacions de l'Oriol, vam buscar una altra ruta que ofereix unes perspectives molt més interessants:
1. No perdriem tants dies en aclimatar perquè podríem pujar poc a poc, a peu, des del Nepal
2. Caminaríem 5 o 6 dies dels 6 o 7 que necessitem per pujar que, sumats als 3 o 4 de la kora ja fan un trekking "comme il faut"
3. Els lodges són la mínima expressió, per la qual cosa s'acompleix allò de la tenda la major part dels dies
4. Variem més de paisatge... Pugem per l'exuberància del paisatge nepalès per passar al desert tibetà
5. La vall de pujada és espectacular i, com el Mustang, és un dels llocs d'accés restringit, cosa que afegeix emoció a l'assumpte.

La baixada encara no l'he estudiat del tot, però podríem baixar pel Tibet fins Kathmandu. Hi ha una ruta alternativa a la de Nyalam que, per a les que no hi heu estat, és el poble més depriment i cutre que us pogueu imaginar i que, si es pot evitar, millor. Crec que la ruta alternativa depèn una mica del temps perquè s'hauria de travessar un riu (iuhuuuuu!!!!) i no sempre és possible. Vaja... Ja ho perfilarem.

Bé... aquesta és una primera idea que, un dia d'aquests, us miraré de marcar en el google earth. De tota manera vaig pensant en rutes alternatives, de pujada i de baixada per si la cosa es posa lletja al Nepal (ja se sap... això dels maoistes no se sap com pot anar). També es pot pujar des l'India...


Per anar fent boca us penjo una foto del Tibet... Aquesta, particularment, em fa pensar en el Tintin al Tibet, perquè la muntanya sembla dibuixada i el cel...!!!! Un cel inigualable!!!! És clar... el d'Andorra és molt bonic (i us ho dic des l'enyorança en l'exili a terres més baixes), però el del Tibet...!!!!! I no us podeu ni imaginar una nit sense lluna sota les estrelles!!!!!!

Nenes!!!!! El Tibet ens cridaaaaa!!!!

nenes!!!!!!!

Ostres quina emoció! Keeets comencem bé amb aquest súper blog

Benvingudeeeees!!!!!!

Hola a totes!
Finalment miro de convidar-vos al blog. Si no s'acabarà "morint" i això no pot pas ser. Així que aviam si l'anem fent entre totes!!!!!

La primera passa

Un viatge de mil milles comença per la primera passa.

LAO-TSE

Crec que la primera passa del nostre viatge al Kailash la vam fer ara fa un any, quan amb el trekking dels Annapurnes i el viatge al Tibet d'algunes ens va quedar el "cuquet" de tornar a caminar per aquelles muntanyes i de fer-ho amb un objectiu una mica més ambiciós.

Certament el Kailash és un objectiu ambiciós, perquè físicament requereix certa preparació, especialment si volem allargar la kora i enlloc de caminar els quatre dies "clàssics", optem per un itinerari una mica més llarg. Però el Kailash també és un objectiu ambiciós a nivell "espiritual". No en va és el lloc més sagrat de l'Àsia, el melic del món, la muntanya venerada per diverses religions i un destí de peregrinació per mil·lers de persones. I... com no? Un viatge d'aquestes característiques es mereix que ens preparem, no? I nosaltres ens mereixem gaudir d'aquest viatge des la primera passa.